Què és l'associació Joves Investigadors?

       L'associació Joves Investigadors pel Desenvolupament i la Recerca es va crear al febrer del 2000 arran de la descoordinació en el pagament dels  “sous” dels becaris d'investigació de la  Generalitat Valenciana.  
       Un gran percentatge  de la investigació que es realitza en el nostre país és realitzat pel personal d'investigació en formació (PIF). Entre els PIF s'inclou a estudiants de doctorat, becaris d'investigació i altres figures no ben definides que entre nosaltres coneixem com “els sense papers”, emulant l'argot administratiu per a parlar d'aquelles persones la situació social i laboral del qual no està regulada. 
       La formació científica i acadèmica d'aquest heterogeni grup és adquirida durant diversos anys per mitjà de l'elaboració d'una tesi doctoral o el desenvolupament d'un projecte d'investigació. No obstant, la consideració política, econòmica i social que es percep per aquest col·lectiu és nefasta, patint un alt grau de precarietat laboral i professional:
       - La nostra activitat no és considerada un treball, excepte a l'hora de pagar imposts.
       - No hi ha una regulació explícita del treball que el PIF deu o no desenvolupar, sobre els seus drets i els seus deures. Tan sols algunes universitats inclouen en els seus estatuts la figura del becari d'investigació
       - No hi ha una eixida professional clara per als investigadors ja formats (entenguem per formats aquells que han conclòs la seua tesi doctoral): hi ha una falta de política de futur per als jóves investigadors, de inversions públiques i privades en projectes d'I+D, etc.
       - I per últim, la nostra indefinida i precària situació laboral no permet disposar d'una cobertura mèdica adequada, ja que, al no ser considerats treballadors, no podem cotitzar a la SS, ni gaudim de permisos de maternitat/paternitat, ni tenim dret a subsidi d’atur.
       Amb l'objectiu de lluitar pels nostres drets, i per a ser coneixedors dels nostres deures, JI es va integrar, a l'abril del 2000, en la Federació de Jóves  Investigadors/Precaris al costat de la resta d'associacions de l'Estat espanyol. 

Què és la Federació Jóves  Investigadors/Precaris?  

       La Federació Jóves  Investigadors/Precaris (FJI) consta de 19 associacions distribuïdes per tot l’estat.  Els objectius que s'estan reivindicant són els següents:
       - Supressió de l'acual sistema de beques i el seu traspàs a contractes de formació per mitjà de la creació d'una nova figura denominada Personal d’Investigació en Formació, de naturalesa anàloga al MIR (Metge Intern Resident). Aquest canvi suposaria el total reconeixement del becari d'investigació com a treballador i la seua integració en el règim de la SS.
       - Promulgació d'una llei de mínims que unifique les característiques d'aquests contractes amb relació a drets i deures: retribucions, duració, cobertures, etc.
       - Dret a tindre representació col·lectiva pròpia i al reconeixement institucional de les associacions PIF que puguen crear-se.
       - Augment dels fons destinats a la formació d'investigadors i a  la seua integració en el mercat laboral una vegada conclosa aquesta.
       - Afermament i vitalització d'una xàrxa d'investigació i desenvolupament espanyola sòlida, a través d'un increment en la despesa d'I+D, de l'estreta implicació de les universitats i altres centres d'investigació en el teixit productiu del país, etc.

       A efecte de difondre les nostres reinvindicacions i que aquestes foren recolzades de forma oberta per investigadors d'excel·lència i estudiosos de prestigi, es va elaborar un Manifest contra la precarietat en la investigació, i es va portar a terme una campanya d'arreplegada de firmes des de desembre de 2000 fins a gener de 2002. En total es van obtindre 3384 firmes individuals i 31 adhesions d'organismes científics i universitaris.

       L'extensió de la problemàtica del PIF afecta a gran part dels països de la Unió Europea. Des del 2 de febrer del 2002 ha quedat constituïda oficialment l'associació de doctorands europeus, Eurodoc. Els objectius d'aquest organisme són:
       - Donar un marc oficial de col·laboració a les diferents associacions europees d'investigadors pre- i postdocorals.
       - Representar als estudiants de doctorat i als investigadors europeus en totes les institucions polítiques i administratives.
       - Ser una plataforma de discussió per a estudiants de doctorat, jóves investigadors, científics professionals i polítics dedicats a qüestions científiques.
       - Fer proposicions per a aconseguir la millora de l'estatus dels estudiants de doctorat i els jóves investigadors.

 Situació dels becaris a Espanya

       La realitat

       La realitat espanyola i europea comença per l'evident i flagrant falta d'inversió en I + D, especialment en el que concernix a la necessitat de personal dedicat a l'avanç cultural i científic. 
       Gran part de la producció científica espanyola està en mans del que hem denominat PIFP (Personal d'Investigació en Formació i Perfeccionament) que realitzem la nostra tasca sent remunerats per mitjà d'una beca. Gaudi d'aquesta beca suposa, en ocasions, encobrir un lloc de treball.
       Els PIFPs ens veiem afectats per una absència de drets mínims i d'una regulació i homogeneïtzació de les condicions de les seues beques.
       Algunes paradoxes causades per aquesta situació se resumixen en els següents punts:
       - A l'hora de dirigir-se a l'Agència Tributària, les nostres remuneracions són contemplades com a rendiments nets del treball.
       - Segons la Secretaria d'estat de la Seguretat Social, cap beca comporta enquadrament en matèria de SS: no es cotitza perquè se’ns considera estudiants. No obstant hem de pagar-nos una assegurança privada d'accidents laborals.
       - No podem inscriure'ns en l'INEM o el Servef com podria fer qualsevol estudiant.
       - En algunes convocatòries de beques, apareix la possibilitat de gaudir de permisos per maternitat i s'estima la nostra jornada laboral en un mínim de 40 h setmanals quan ni els parats tenen dret a baixes o permisos, ni els estudiants tenen jornada laboral.
       - La noostra beca és incompatible amb la docència remunerada, però podem col·laborar impartint crèdits pràctics en la Universitat.
- Es considera que la nostra activitat és estrictament formativa i no productiva: ací podriem fer diverses observacions: 
1) Sí es considera aquest període com productiu quan s'oferixen places per a la contractació de professorat, en l'avaluació investigadora personal o en vista a la revisió dels complements d'investigació en el sou del personal investigador contractat;
 2) En l'informe titulat: “Estudi bibliomètric de la producció científica del PIFP a Espanya” , realitzat per la FJI-Precarios a l'octubre del 2001, es conclou que, en xifres brutes, el 48.8% dels articles científics espanyols en revistes internacionals d'impacte estan firmats en primer lloc per un investigador en formació i    perfeccionament (pre-  o postdoctoral).

       Eixides professionals segons l'estructura actual

       La situació de la ciència a Espanya patix de greus problemes. Uns dels més importants és la inestabilitat. Els jóves investigadors espanyols es veuen afectats per una falta de drets laborals en el desenvolupament de la seua activitat, i de la poca perspectiva d'un futur professional.  
       Sumat a açò cal destacar l'evident falta de competitivitat i d'investigació de qualitat que caracteritza a molts grups d’investigació; i la falta de mobilitat del personal investigador. 
       Per a millorar la situació actual és necessari un augment de la inversió en I+D acompanyada d'una reestructuració de les actuals formes de contractació i finançament dels investigadors i centres d'investigació.
       Des de la FJI s'ha fet, i s'està fent, un esforç per a imaginar una carrera investigadora coherent amb les necessitats d'aquest país. Per a això es va crear un grup de treball que està elaborant un informe detallat sobre com seria una carrera investigadora ideal. El treball està sent molt important, perquè sabem de sobra que no és fàcil establir límits clars entre les actuals i les futures figures contractuals. El document provisional, que pot consultar-se en la nostra pàgina web, es dividix en dues parts: primer es fa una descripció de les possibles figures en la carrera investigadora  i posteriorment es fa una succinta menció al finançament de grups i centres d'investigació. Insistisc que és un document provisional, però podria ser una base per a discutir quina seria la carrera investigadora més apropiada.

       El projecte del Real Decret pel qual s'aprova l'estatut del becari d'investigació.

       No es pot acabar aquest apartat sense fer menció al que des de JI i la FJI es considera un xicotet pas endavant, i que és un clar exponent de la falta de regulació a la què anteriorment hem fet menció. 
       El Govern, a iniciativa de Ministeri de Ciència i Tecnologia, està desenvolupant un RD de l'Estatut del Becari. En aquest RD s'anava a incloure als becaris d'investigació en el règim general de la SS, però excloent quasi totes les prestacions que té un treballador, es a dir, subsidi per 
       desocupació, jubilació, baixa per malaltia comú, etc. Només s'incloïen permisos per maternitat, baixa de risc durant l'embaràs i les baixes derivades d'accidents laborals i malalties professionals. Parle en passat, i així ho faig perquè el tema està estancat des de febrer, quan el Ministeri de Treball va posar traves a la seua creació, adduint que la reducció de prestacions no era aplicable. 
       En l'última reunió mantinguda amb la Subdirectora General del Professorat Universitari, Mª Llum Peñacoba, vam conéixer una última versió del RD amb data de 4 de març, on no s'havien fet modificacions importants. Peñacoba va instar llavors al MCyT a formar una mesa de treball conjunta amb els ministeris de Treball, Sanitat, Defensa per a ampliar les dotacions laborals.
 

 Situació dels Joves Investigadors a Europa

       La FJI, en el seu interés per conéixer la situació dels jóves investigadors en la resta d'Europa, ha realitzat una sèrie d'estudis comparatius per països de la Unió Europea. De les dades obtingudes fins al moment es desprén que dels 12 països estudiats (excloent Espanya), 7 utilitzen les beques, amb diferents matisos, com a forma de manteniment dels doctorands en les Universitats i Centres d'investigació. D'aquests  7 països  Portugal, Itàlia, Bèlgica i Irlanda  usen les beques com a manera exclusiva de finançament dels investigadors predoctorals, mentre que França, Regne Unit i Grècia, compartixen les beques amb contractes d'ajudanties.
       A Irlanda i França la docència està remunerada; a Bèlgica i Portugal no hi ha obligació d'impartir docència.
       Un cas paradigmàtic és Suècia, on hi ha un model de finançament 2+2 per llei.
       La resta utilitza el contracte i la inclusió dels investigadors predoctorals en el seu sistema sanitari: Àustria, Alemanya, Holanda i Dinamarca.

Expectatives

       Donada l'actual situació dels jóves investigadors espanyols, i coneixent els escassos esforços realitzats per l'administració per a canviar la nostra situació, les nostres expectatives a curt termini no són molt optimistes.
       No obstant, hi ha una sèrie d'actuacions que ens porten a mantindre el nostre optimisme i a continuar amb les nostres reivindicacions. El primer, i supose que més important, és l'aprovació del la Proposició de Llei presentada per IU en les Corts d'Aragó a l'octubre del passat any. El 14 de desembre de 2000 es va aprovar la PNL número 162/00 on s'instava al Govern d'Aragó a substituir les beques pre- i postdoctorals per contractes laborals. Després de l'aprovació d'aquesta PNL es va portar avant una iniciativa de Llei per a modificar el Text Refós de la Llei General de la SS, amb la finalitat d'incloure als titulats universitaris que desenvolupen una funció investigadora, tant en el terreny públic com en el privat, en el règim de la SS. Així, la PL presentada modificava l'article 97 del TRLGSS.
       La PL es va aprovar al febrer del 2002 amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el PP. 
       En segon lloc hi ha propostes que intenten integrar als investigadors postdoctorals en el sistema investigador espanyol, programes com el Ramón i Cajal, que encara amb totes els seus mancances, signifiquen un pas endavant en l'impuls de la carrera investigadora.

       Acabaré comentant dos assumptes que ens pareixen de vital importància per a millorar el sistema investigador a Espanya:
       1. En primer lloc la qüestió econòmica. Tota iniciativa destinada a augmentar les inversions en I+D és benvinguda. Però augmentar les inversions no ho és tot, és necessària una gestió adequada dels recursos; és necessari una distinció entre despeses d'I+D i despeses de defensa; i sobretot és necessari invertir en recursos humans, ja que els projectes han de ser dirigits i elaborats per persones. S'ha d'incidir a augmentar la qualitat formativa del personal d'investigació, amb els programes educatius adequats; i s'ha de millorar la seua qualitat de vida, assegurant certa estabilitat que repercutirá favorablement en el desenvolupament del seu treball.
       2. És necessari un impuls públic en investigació bàsica, especialment en el camp de les humanitats. Ningú posa en dubte la importància de la investigació aplicada, sobretot pel que fa a salut i noves tecnologies (desgraciadament en molts casos sense avaluar la seua viabilitat); però poques vegades ens en recordem de la importància i necessitat de la cultura, de l'educació que ens forma com a persones i que ens fa, a la fi, valorar la importància de la investigació científica, i tindre ambicions i buscar el coneixement. Sense cultura no hi ha ciència.